Romanítag:www.gumets.net,2008:/romani//22008-05-14T21:45:35Zesperant que una abella se li acosti i en sorgeixi un bon pot de mel.Movable Type Publishing Platform 4.01Oterotag:www.gumets.net,2008:/romani//2.40152008-05-14T21:28:38Z2008-05-14T21:45:35Zsomiar amb tots els personatges de Ventdelplà barrejats amb els habitants del meu propi poble ballant sardanes i menjant tones de rodes de patata, somiar que em converteixo en sargantana voladora per salvar "Ventdelberà" de l'atac imminent d'un llangardaix monstruós...èlia
somiar amb tots els personatges de Ventdelplà barrejats amb els habitants del meu propi poble ballant sardanes i menjant tones de rodes de patata, somiar que em converteixo en sargantana voladora per salvar "Ventdelberà" de l'atac imminent d'un llangardaix monstruós de quatre metres i explicar-ho tot plegat, pot fer que els qui m'escolten pensin que ja m'han perdut definitivament. Però us asseguro que prefereixen (els he obligat a dir-m'ho) escoltar les meves beneiteries que mirar les inacabables reposicions del programa abominable d'aquella dona que es fa dir Júlia Otero.
Em sents, Júlia? No m'agraden els nens! No m'han fet mai gràcia! El teu maleït programa em va repugnar des del primer dia! I ho fas fatal això de fer-te la "jove colega guai" dels nens!
Bàsicament això és tot el què volia dir, per avui.
sabatestag:www.gumets.net,2008:/romani//2.40032008-05-08T15:23:50Z2008-05-08T15:51:18ZA la sortida del super, a tocar del cel, hi ha un cable que travessa la vorera; d'aquell cable en pengen unes sabates, lligades l'una amb l'altra pels cordons. Sempre que passo per sota carregada de bosses me les miro...èlia
A la sortida del super, a tocar del cel, hi ha un cable que travessa la vorera; d'aquell cable en pengen unes sabates, lligades l'una amb l'altra pels cordons. Sempre que passo per sota carregada de bosses me les miro i em pregunto què hi fan, allà dalt, per quin coi d'atzar hi van anar a parar: a vegades m'imagino que algú les va llençar per fer una broma pesada a algun amic, anant ambdós borratxos; hi ha dies que m'imagino una persona morta de mal de peus llençant-les amb fúria cap al cel en ple atac d'ira; fins i tot algun cop he pensat que potser s'estaven assecant a l'ampit d'alguna finestra i, senzillament, van caure.
I me les miro, i me les torno a mirar, i des d'allà dalt ben bé em sembla que vomiten poesia.
I jo des del terra, carregada de pomes, pots de cigrons i iogurts, passo una mica de costat per no esquitxar-me, prosaica de mi, i continuo tris-tras tris-tras cap a casa.
Fic-cattag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39992008-05-01T10:47:42Z2008-05-01T11:37:41ZDemà a la tarda i durant tot el dissabte a Roda de Berà hi celebrarem el primer "festival internacional de curtmetratges en català" o Fic-cat (Si, si, ja sé que això d'internacional sona estrany, però tinc entès que s'han admès...èlia
Fic-cat (Si, si, ja sé que això d'internacional sona estrany, però tinc entès que s'han admès curts de tot arreu, sempre que estiguessin subtitulats en català). I malgrat s'hi passejaran alguns personatges com en Toni Elpà o en Gerard Tincgana, la veritat és que estic bastant contenta que s'hagi organitzat aital projecte. Vet-les aquí, les meves raons:
- Jo m'estimo la meva llengua, me l'estimo molt, i qualsevol iniciativa que la promogui és ben rebuda.
- Tot i ser una mica filla renegada del meu poble, continuo sent-ne (vull dir de filla, no de renegada, prou que hi he viscut gairebé tota la meva vida). Desgraciadament no s'hi fan gaires activitats, per dir-ho d'alguna manera, una mica culturals (excepte la "setmana") i per tant, qualsevol iniciativa que promogui qualsevol cosa que no sigui fer-se el quillo, també és ben rebuda.
- M'agrada el cinema, m'agrada molt.
- No està de menys dir que mon pare ha dissenyat els trofeus pels premis (tot i que al meu parer, maques com son les altres, és l'escultureta més lletja que ha fet fins el moment).
- Quan vaig veure l'espot projectat al cinema quasi exploto de l'orgull i poc em va faltar per posar-me a cridar "l'Anna surt al cine, l'Anna és super-famosa, i és amigueta meva!!!" així assenyalant com una boja a la pantalla i després a mi, sort que em van contenir.
- I per fi podré veure el curt "segrest" (jordi, et prometo que no riuré, jejeje)
Per això, ja abans que comenci, crec que els esforços de l'Antonio Barrero (que és el qui ho ha organitzat tot) hauran valgut la pena. I tan de bo aquest festival se celebri durant molts anys.]]>
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39802008-04-28T10:26:57Z2008-04-28T10:45:22Z... com aquella nit que conduïa de cara la lluna, amb la pesada de la Callas esgargamellant-se a tot volum, i ja no sabia el meu nom, no recordava d'on venia i, el què és millor, havia oblidat cap on...èlia
... com aquella nit que conduïa de cara la lluna, amb la pesada de la Callas esgargamellant-se a tot volum, i ja no sabia el meu nom, no recordava d'on venia i, el què és millor, havia oblidat cap on em dirigia. I era tanta la pau de no carregar res sobre les espatlles, tanta la pau de les línies blanques de la carretera, que hagués conduit tota la nit, que se'm feia eterna i preciosa, que m'adormia al volant. Llavors la rotonda, grandíssima filla de puta, em va arrancar i arrossegar violentament cap a la realitat. I com pesa, a vegades, la realitat! I la pera era massa aspra, el tomàquet em semblava podrit, tot em feia fàstic. Qui gosa culpar l'Anakin Skywalker per haver-se tornat dolent? Vaig començar a caminar al voltant de la taula, amb la punta de la màniga treia la pols del respatller de les cadires, vaig fer una volta, dues, quatre, dinou, cinquanta-tres, dues-centes, fins que tot va desaparèixer i ja no existia res més que el respatller brillant de les cadires...
Wee-wee #2tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39562008-04-15T23:17:45Z2008-04-15T23:30:12Zi parlant de pipí... sé que és una experiència bastant general, a tothom l'hi ha passat i tothom en parla sense pudor: quan es mengen smacks el pipí fa olor d'smacks. jo començo a tenir sospites de la possible relació...èlia
i parlant de pipí...
sé que és una experiència bastant general, a tothom l'hi ha passat i tothom en parla sense pudor: quan es mengen smacks el pipí fa olor d'smacks.
jo començo a tenir sospites de la possible relació entre menjar espàrrecs i fer pipí amb olor de bròquil.
el sistema excretor, quin gran misteri!
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39422008-04-09T21:08:29Z2008-04-09T21:11:11ZEm preocupa l’extinció dels neandertals. No és una broma, em preocupa molt. Intento imaginar com devia ser de dur pels últims que quedaven, i normalment també intento imaginar quins esclaus més excel•lents serien per nosaltres si encara existissin, com en...èlia
Em preocupa l’extinció dels neandertals. No és una broma, em preocupa molt. Intento imaginar com devia ser de dur pels últims que quedaven, i normalment també intento imaginar quins esclaus més excel•lents serien per nosaltres si encara existissin, com en sabríem, els homo sàpiens, d’utilitzar-los sense preocupar-nos per ningú a part de nosaltres, pobres d’ells si haguessin viscut!
També em passo hores preguntant-me si sóc l’única que pensa que els cigrons tenen un cantó amb forma de cul (de natges, s’entén) o si és un pensament més ben bé generalitzat.
Em treu la son pensar en la silenciosa tortura que devien patir els malalts de sífilis del segle XIX (i els del XVIII, i els del XVII, i els del XVI i, al cel siguin, els del XV i XIV...), com ocultaven les úlceres i altres símptomes, com de perillós devia ser tot plegat abans que el condó (autèntica ànima en la festa de l’amor lliure) s’inventés.
Això sí, el dia que una de les meves millors amigues em ve i em diu que quan veu la meva puta cara li entra mal rollo (ho va dir d’una manera molt més fina, està clar) i dóna a entendre que em vol perdre de vista no m’afecta en absolut, em quedo igual que si hagués dit “mira, al cel hi ha un núvol amb forma de conill” (i ni això, que llavors hagués pensat en els dos cadàvers de conill putrefactes enterrats al meu jardí; hagués pensat en els cadàvers, que llurs animetes ja sé que van pujar al cel dels conills fa temps). Jo dic “si, si, molt interessant això que dius...” i em distrec recordant uns arbres coberts de molsa que vaig veure a França fa un temps.
La qüestió és que m’han hagut de fer saber que la meva reacció no és l’adequada.
I tot plegat potser diu alguna cosa de com sóc.
Wee-weetag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39372008-04-07T18:51:00Z2008-04-07T19:14:11ZQuan jo era petita la meva mare li va regalar un urito (un pixador) marca roca (com ha de ser tot bon sanitari) al meu pare per l'aniversari i ell, agraït, el va instal•lar al costat del vàter. Això, a...èlia
Quan jo era petita la meva mare li va regalar un urito (un pixador) marca roca (com ha de ser tot bon sanitari) al meu pare per l'aniversari i ell, agraït, el va instal•lar al costat del vàter. Això, a part de reduir un 25% la cua per fer pipí, va fer que jo cresqués traumatitzada per no ser capaç de fer pipí dreta tot i tenir un pixador d'home tan a l'abast.
“lavabo de bar guarro”.
I pel què fa a pixar al carrer... recordo l’última vegada que ho vaig haver de fer: tot i estar-me tapant tres persones, tímida com sóc, vaig tenir la sensació que mitja Tarragona em veia el cul.
I no fotem, ser dona m’agrada prou, tenint pits i clítoris (i tantes altres coses) no tinc res a envejar a aquells qui pertanyen a l’altre gènere. És a dir, que de complex de falo absent (si es que es diu així, ara no me’n recordo) res de res, això sí, no ho negarem, ells poden pixar drets, i tot això que tenen.
(I ara interromprem la narració per explicar un acudit: Això és Déu que està repartint regals a Adam i Eva i diu “bé, i ara quin dels dos es vol quedar amb això del pixar dret?” i l’Adam salta “Jo! Jo! Jo! Ho vull per a mi això!” i Déu diu “bé, Eva, doncs tu t’hauràs de quedar amb l’orgasme múltiple”)
(si algú no ho ha entès, que ho pregunti a la seva senyora)
En fi, que jo volia pixar dreta, volia escriure el meu nom a la neu, fer-me l'incívica pels carrers sense ensenyar el cul (ni esquitxar-me) i fer totes aquestes coses estupendes que pot fer un hom quan pixa dempeus.
Així doncs vaig recordar una cosa que havia vist per la tele fa uns anys, ho vaig buscar pels internets i si, si, existia. Existia i es feia dir Magic Cone! Ara, val a dir que la broma sortia cara, i no em quedava altre remei que fabricar-m’ho jo amb la poca destresa que em caracteritza.
Tota l’explicació ens porta a parlar dels prototips que he fabricat aquest matí, que han estat dos:
- Un cop muntat, era evident que el primer fallava en el disseny, la part ampla era massa estreta i l’estreta massa ampla. Malgrat tot, m’ha semblat prou apte per practicar-li la prova de resistència de materials i, per tant, m’he traslladat a la cuina i hi he fet passar una tassa d’aigua bruta de rentar plats (no gastaria mai aigua neta per una bajanada així en uns temps de sequera com aquests, més faltaria). El prototip #1 no ha perdut la forma però s’ha humitejat massa de manera que he arribat a la conclusió que hi hauria de posar una doble capa de paper o fabricar un prototip amb cartolina.
- En el moment de fabricació del prototip #2 m’he centrat sobretot en millorar el disseny i val a dir que ho he aconseguit bastant, almenys prou com per encoratjar-me a fer una prova una mica més... definitiva. He begut mig litre d’aigua i he esperat. Quan ha sigut el moment oportú m’he situat davant la tassa (con postura varonil), m’he obert la bragueta, baixat la part del davant de les calces i col•locat el prototip. Llavors he descobert un error de disseny, el con apuntava cap al sostre i no cap al vàter, què hi farem, m’he posat de puntetes i m’he inclinat cap avall. La postura i la situació en general bastant ridícules han fet que per uns moments rigués sola i no sortís ni una goteta, però llavors ha brollat (i quin verb més bonic que és aquest!) un rajolí que prest i sense mandra es dirigia cap a l’aigua del vàter. Durant uns segons he sentit l’eufòria d’haver assolit els meus objectius i llavors ha estat quan he notat que els pantalons estaven mullats.
En aquell moment m’he dit a mi mateixa “va, para de fotre bestieses! neteja’t, posa una rentadora i escriu un post, que per un dia que te’n passa una d’interessant...”
I d’aquesta manera us he explicat sense cap mena de pudor i amb tot luxe de detalls com avui m’he pixat (sense voler) a sobre.
The Fin.
]]>
de bloguiversaristag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39312008-04-02T10:28:21Z2008-04-02T18:48:59Zpodria parlar de moltes coses: dels miserables 27 posts que he escrit en els últims dotze mesos; que avui no m'he adonat que era avui fins a l'hora de dinar; que dos anys, cony, ja són dos anys; podria parlar...èlia
podria parlar de moltes coses:
dels miserables 27 posts que he escrit en els últims dotze mesos;
que avui no m'he adonat que era avui fins a l'hora de dinar;
que dos anys, cony, ja són dos anys;
podria parlar d'un Arno immens i brut, d'un parc florentí amb gespa seca i milers de pelusses blanques d'arbres volant pel cel que eren tot el què necessitava i deixaven de ser tot el què necessitava cada cop que anava a pixar.
però no em ve de gust parlar de res, només em ve de gust llegir-me el còmic de psicòpates assassins que m'espera a la taula i sortir a la terrassa a olorar les plantes, així ho celebraré.
I un cop més passaré de fer un post decent, ja em sabreu perdonar.
Interpretant senyalstag:www.gumets.net,2008:/romani//2.39232008-03-25T19:56:40Z2008-03-25T19:57:49ZPrimer va ser l’alarma que va destirotar el circuit elèctric de la casa. Dos dies més tard vaig acabar d’endreçar l’habitació, feia catorze anys del dia que vaig començar a fer-ho. L’endemà es va trencar el rellotge de la cuina...èlia
Primer va ser l’alarma que va destirotar el circuit elèctric de la casa.
Dos dies més tard vaig acabar d’endreçar l’habitació, feia catorze anys del dia que vaig començar a fer-ho.
L’endemà es va trencar el rellotge de la cuina (al cel dels rellotges estigui) i quan estenia la roba el sol va quedar tapat per la península Escandinava d’un núvol amb forma d’Europa.
El dia següent vaig vessar llet sobre el gat i mentre creuava el túnel van passar dos trens seguits per sobre meu.
Avui m’he despertat amb ganes de caminar per tota la ciutat si feia falta per aconseguir una taronja sanguina i he pintat una paret de vermell.
No sé si m’enteneu el sentit de la paraula, però és ben bé que ara segur que s’escau aquella frase que diuen els castellans i que no he entès mai massa què volia dir:
“Pájaro de mal agüero poco labrador”
Uuuuuuhhhh...
Algun problema hi haurà amb l’avió del dijous, ho sé.
O potser és que estic menopausica abans del què em tocaria, chi lo sa!
Baudelairetag:www.gumets.net,2008:/romani//2.34882008-02-23T20:28:12Z2008-02-23T20:31:01ZPum. En el cap. En el cor. Pum pum. Un so sord. Opac. Pum. Com un tambor cobert amb una tela. Pum. Com un tambor cobert amb una tela negra que marca la trista, monòtona, eterna processó. Pum pum. Pels...èlia
Mon coeur,
comme un tambour voilé,
va battant des marches fúnebres.
]]>
Croissant!tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.33722008-01-07T15:35:48Z2008-02-23T21:00:29ZQue dius que vas fer un què? Ai, no ho sé, en aquells temps era tan jovencella i eixelebrada!...èlia
Ai, no ho sé, en aquells temps era tan jovencella i eixelebrada!]]>
Nadaltag:www.gumets.net,2007:/romani//2.20192007-12-26T21:25:20Z2008-02-23T21:02:50ZCANÇÓ DE NADAL Mare de déu mare del fill de déu verge Maria tu el vas tenir tu verge el vas parir a l'establia i el fusteret bonic va dir quin embolic quina família com ha sigut que per déu...èlia
CANÇÓ DE NADAL
Mare de déu
mare del fill de déu
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l'establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina família
com ha sigut
que per déu sóc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n'aquesta vida.
Enric Casasses
Sobre aquest nadal...
m'han regalat la trilogia de la Sissí Emperatriz de la Romy Schneider,
en italià,
no cal dir més.]]>
22...tag:www.gumets.net,2007:/romani//2.20102007-12-19T10:32:27Z2007-12-19T10:46:51ZNecessito desesperadament que algú em digui una frase tan horrorosa que, al seu costat, es suavitzi la de "los dos patitos"....èlia
desesperadament que algú em digui una frase tan horrorosa que, al seu costat, es suavitzi la de "los dos patitos".
]]>
...tag:www.gumets.net,2007:/romani//2.19832007-11-21T12:35:48Z2007-11-21T13:00:05ZQuan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres compten el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats, discuteixen l'u. Enric Casasses La pau, la pau de no sentir el pes de la meva pròpia existència en...èlia
Quan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres compten el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats, discuteixen l'u.
Enric Casasses
La pau, la pau de no sentir el pes de la meva pròpia existència en cada alenada d'aire que inspiro, la Pau en majúscules, la vaig tocar un dia en un somni (i on sinó?): feia de pastora de cabres i sota l'ombra d'un arbre menjava pa, formatge, olivada i figues, aprenia a tocar l'ocarina, mirava el cel o escoltava música amb l'mp3, que no per ser pastora he de renunciar a la modernitat.
Suposo que sempre he estat més de locus amoenus que de collige, virgo, rosas. Quina llàstima.]]>
...tag:www.gumets.net,2007:/romani//2.19612007-11-11T14:00:39Z2007-11-11T14:23:51ZNedo en un mar de chansons de gèste i fabliaux, ara mateix no em sorprendria trobar-me una llança bruta de sang i amb trossets de fetge a la galeria... M'agradaria fer-li un regal a algú, a qualsevol, però no ser...èlia
lo.]]>
Ai, no ho sé, en aquells temps era tan jovencella i eixelebrada!]]>
]]>