Romaní

Pèls

Avui ha sigut el dia més feliç de ma vida. Avui ha estat el gran dia. Després de tan desesperada espera, he abandonat el deure familiar per anar a fer-me la primera sessió de depilació làser. Ha estat dolorós. Molt dolorós. Però ho he suportat.


Ja no seré mai més la Senyoreta Romaní.


Ara seré la Senyoreta Cames de Diva.


O no.

Comentaris

Diuen que és molt dolorós i que tot acaba fent olor a sucarrim.
Es veu que a la llarga surt a compte.
I que és una inversió, però de futur.

dessmond - 28.07.2006 - 19:54

Jo no tindria collons....

lmewmon - 29.07.2006 - 13:20

Encara pica? has necessitat posar les cames en remull altra vegada?
(felicitats :P)

jordi - 29.07.2006 - 15:20

si dessmond, és bastant dolorós però olor de socarrim només en vaig sentir quan em va fer les aixelles (que acostumen a estar més a prop del nas).

et diré un secret, senyor lmewmon, jo no en tinc de collons però tinc altres coses, entre elles unes ganes bojes de no tornar a tenir pèls.

encara pica de collons, jordi, i no hi ha remullamenta que ho curi. Si d'aquí a un parell de dies encara tinc la pell tan feta caldo començaré a desesperar-me.

Senyoreta Romaní - 30.07.2006 - 23:21






recordar les dades?




Entrada publicada el 28.07.2006 a les 18:54 per Èlia Romaní, sota la categoria Carta de presentació.



Entrada següent: pornografia subliminal
Entrada anterior: Manies

Romaní

Arxiu

Contacte



Categories

Cants d'enyor (6)
Cara Firenze (43)
Carta de presentació (49)
Deliris quotidians (35)
General (5)
Montsi (7)
amb els altres (4)


L'arbust

Llicència copyleft:
creative common
Imatge de capçalera:
Thomas Meldgaard
Allotjament:
Tirabol
Allotjament i disseny:
gumets


Èlia Romaní
2006-2008